LA RENAIXENSA MUSICAL A CATALUNYA

ESCENA MUSICAL DE MEITAT DELS ANYS 60 DEL SEGLE XIX

A Catalunya s’aplica l’eslògan del Romanticisme europeu: "Ni un sol compàs de més sobre l'autèntica inspiració". Això vol dir que hi haurà una gran influència operística italiana: inici del wagnerisme, pujança de la sarsuela.

Quintet dirigit per Carles Casals

Grans sales de concerts: Reconversió del Teatre de la Santa Creu (1603) en Teatre Principal de Barcelona (1840), obertura del Gran Teatre del Liceu (1847)

Comencen les d’escoles de música: Liceu Filharmònic Dramàtic de S.M. la Reina Isabel II, origen del Gran Teatre del Liceu (1838), i Conservatori Municipal de Música de Barcelona (1886).

És l’època dels cafès concert, de les gatades, dels balls de saló... i es modifica l’estructura de la sardana, passant de curta a llarga, es modifica, també, la cobla, tot passant de quatre a dotze instruments.

Apareixen botigues musicals, revistes musicals, editorials... Es creen orquestres, societats musicals (Coral la Fraternitat, 1850; Societat Coral Euterpe, 1859; OrfeóCatalà, 1891...) És el començament i la posterior consolidació de l’anomenada “personalitat musical catalana”.