lunes, 20 de marzo de 2017

El gos de casa d’Àngel Guimerà. El “tresoret de mots”

Àngel Guimerà
 “Si Guimerà no hagués tingut necessitat d’originals literaris, probablement no hauria arribat a escriure cap dels dos contes” aquesta nota a peu de pàgina escrita per Josep Miracle, biògraf de Guimerà ens serveix per iniciar el recorregut que el conte “El gos de casa” ha tingut al llarg dels anys.

El 1889 sortia publicat a les pàgines del diari La Renaixensa el conte El gos de casa signat amb el pseudònim de “Joan Anton”. 

Què va fer que Guimerà, que havia emprès públicament la seva carrera teatral conreant el model romàntic de tragèdia – Gala Placídia (1879), Judit de Welp (1884), El fill del rei (1885), Mar i cel (1888) escrivís un relat curt en el diari que ell dirigia?

De la seva carta adreçada a l’escriptor tarragoní Josep Pin i Soler en podem trobar l’entrellat.

Sr. D. Josep Pin i Soler
Josep Pin i Soler
Mon benvolgut amic: voldria manifestar-li el meu desig 
de paraula, comptant veure’l per Barcelona [...]

¿Voldria V. fer algun article per a La Renaixensa de les dimensions dels d’En Vilanova, per l’estil dels que havia publicat ja fa molts anys en un diari de Tarragona?
 Lo meu desig està en fer cada diumenge (com lo passat) un número del diari de 32 pàgines, insertant en cada un d’ells un article lleuger, quadro de costums, novel·letes, descripcions, viatges, etc. Encomanant aquesta secció 
a les primeres espases de la prosa catalana: a V., 
a Vilanova i a en Bosch de la Trinxeria [...]

Amb això posi fil a l’agulla i faci de manera que el diumenge dia 15 de setembre pugui La Renaixensa sortir de festa major, o sia amb un article de V. [...]

Àngel Guimerà

Barcelona, 5 setembre 1889


La nota a peu de pàgina escrita per Josep Miracle deia el següent:

Emili Vilanova
“Guimerà no pogué obtenir la col·laboració regular que es proposava. Després del conte d’Emili Vilanova, que publicà en dos números. “La Renaixensa” del 15 de setembre hagué de prescindir del que em podríem dir la pàgina literària. Bosch de la Trinxeria no havent lliurat l’original, i no havent-lo lliurat tampoc Pin i Soler, Guimerà salvà la situació escrivint un parell de contes que signà amb pseudònim “Joan Anton”: Lo gos de casa, aparegut a La Renaixensa del dia 22 de setembre de 1889  [...]”.

   
L’any 1909, en reconeixement a la ingent aportació a la llengua i la cultura catalanes i, especialment, al teatre, s’organitza un homenatge a Àngel Guimerà, sota la iniciativa del dramaturg Ignasi Iglesias, qui presidir la comissió executiva de l’Homenatge al poeta, celebrat a Barcelona el dia 23 de maig. Fou a iniciativa de la comissió que es féu  un recull de textos de Guimerà, editat especialment per a la joventut, el qual, sota el títol Glorioses. Joies literàries, reuneix poemes, fragments de discursos, obres teatrals i els contes El gos de casa i El nen jueu. En el pròleg del llibre, Joan Maragall escrivia:


“Aquest llibre os es donat perquè aprengueu a estimar la vostra llengua, honrant a qui tant l’ha honrada. Aquest és l’Àngel Guimerà a qui avui tot Catalunya glorifica per això que ell ha glorificat la llengua catalana: perquè és poeta [...].

Aquest traspàs envers la major grandesa de la patria, a vosaltres se os encomana. En vosaltres sembrem, que sou la terra encare molla. La llevor es bona; bebèula, y que l’amor la fructifiqui. Servèu aquest llibre en memoria de la diada gloriosa en que Catalunya honrà al seu poeta: y que la major gloria d’ella puga èsser l’haver vingut a vosaltres aquest nom: Àngel Guimerà, y haver près en vostres cors la seva obra. Doncs, llegíula.”

L'any 1918 en ple noucentisme, la narració "El gos de casa", d'Àngel Guimerà es va convertir en l'eix d'un projecte experimental que no va tenir gaire continuïtat.
A diferència d'altres lectures escolars, que en el cas d'escriptors de prestigi proposaven un recull d'alguns poemes o narracions amb unes pautes de treball mínimes, aquest conte va ser objecte d'aquesta proposta: "Edició pedagògica experimental sota els auspicis de la Mancomunitat de Catalunya a cura del Consell de Pedagogia de la Diputació de Barcelona".

Visita escolar al Museu Àngel Guimerà
En què consistia la innovació pedagògica? En primer lloc, i a diferència de la majoria de llibres de característiques semblants, l'obra no tenia un pròleg per explicar als mestres les directrius didàctiques que calia seguir ni feia un elogi de l'autor i la seva obra. Directament es dividia la narració en "tres jornades". En la primera jornada els alumnes havien de llegir la meitat de la narració (un paràgraf per pàgina); l'altra meitat, durant la segona jornada; la tercera jornada es dedicava a repassar la narració sencera (22 paràgraf numerats que ocupaven 12 de les 80 pàgines del volum), ara amb una tipografia més petita i amb un titular per a cada paràgraf. I així s'acabava la lectura. Excepte que després de cada fragment hi havia l'anomenat "tresoret de mots", més extens que la lectura que s'havia fet, i que consistia en un repàs lèxic, morfològic, sintàctic, cada cop més ampli i complex, dels elements del fragment llegit. 



La Mancomunitat va publicar en la mateixa col·lecció cinc llibres més: J. Maragall: Llibre de poesies, J. Pijoan: Llibre de poesies, J. Ruyra: Mànigues marines, M. Antònia Salvà: Llibre de poesies, E. Vilanova: La Rossa.

El juny de 1975, dins del cinquantenari de la mort d’Àngel Guimerà,  es publicà al Vendrell el conte “El gos de casa” editat per la Secció de Cultura del C.I.T del Vendrell i imprès per Inglès Impressor amb il·lustracions de Francesc Guinovart.
Dins l’escrit de presentació diu: “El conte que us presentem, i que Àngel Guimerà va dedicar especialment als nens i nenes de les escoles, és un exemple més del seu dramatisme literari. Així i tot, hem d’intentar extreure’n el missatge de sensibilitat i amor que vol trametre’ns, tot tenint en compte l’època de l’acció. A primeries de  segle.”


El 1986 Publicacions de l’Abadia de Montserrat amb la col·laboració de l’Obra Social de Caixa de Barcelona publica el conte El gos de casa amb dibuixos de Montserrat Tobella.

Per últim el 1995 amb motiu de la celebració de l’any del Segle Romàntic que durant tot un any va commemorar el centenari i cent cinquantenari d’escriptors fonamentals del país, i sobre tot de tres figures cabdals dels Segle Romàntic català: Verdaguer, Guimerà i Yxart, la Institució de les lletres Catalanes publicà un monogràfic dedicat a la figura d’Àngel Guimerà amb un recull de textos entre els quals es troba el conte “El gos de casa”.

L’estudiosa de Guimerà, Neus Oliveras, a la ponència presentada al col·loqui centrat en l’obra d’Àngel Guimerà i en el teatre català del segle xix amb el títol La narrativa de Guimerà parla dels dos contes que el dramaturg va escriure: “El gos de casa” i “El Nen jueu”.

“Els contes tenen una característica que els defineix: la concisió. L’autor va directament a l’exposició dels fets en l’ordre temporal en què es van produir. Eludeix llargues descripcions així com també diàlegs. I els protagonistes són dos éssers infortunats, a “El gos de casa” per culpa d’una causa accidental i a “El Nen jueu” a causa de la marginació.
Els dos contes es poden classificar entre el quadre de costums i l’episodi novel·lesc autònom. [...]
Hi ha un seguit d’ingredients que atorguen gran vivacitat i dinamisme als contes. [...] En primer lloc: l’ús d’un llenguatge col·loquial [...]; en segon lloc, el to oral, ja que hi ha un apropament al lector a través de frases com “aneu a saber per a qui va ser la cistella”; en tercer lloc, es pot destacar la gran presència de marcadors adverbials com “tot d’una”, “de cop”, “quan”...; i finalment, la creació d’una certa expectació, ja que abans de donar la informació del que passa, el lector rep la situació per uns elements sensorial, per exemple, abans de saber que hi ha un gos rabiós, es diu: “tot d’una vaig sentir tancadissa de portes, crits d’aquí enllà que no entenia, i passaren pel carrer xicots i dones corrents esparverats...[...]
L’autor insereix elements de simpatia, o tal vegada compassió, cap als protagonistes. [...] Presenta la relació afectiva dels protagonistes al començament dels contes: “Vivíem l’un per l’altre com dos enamorats.”

En definitiva “Els temes que planteja Guimerà a la narrativa no són pas aïllats de la resta de l’obra dramàtica.”[1]
                                     








[1] Oliveras, Neus: La narrativa de Guimerà; Actes del col·loqui sobre Àngel Guimerà i el teatre català al segle xix, El Vendrell, 28, 29 i 30 de setembre de 1995, Diputació de Tarragona, 2000.





No hay comentarios:

Publicar un comentario